Sospirs de Llum

Metamorfosis

2012-02-01T02:27:00.001-08:00

Nena d’aire
que m’acompanyes des de l’ampit de la finestra
amb les mans en ofrena.
Guaites atenta el meu despertar en grandia,
sents créixer la meva força del foc,
per oferir-me als homes i a la terra,
per guarir,
per guiar aquells que escolten la seva ànima cridant per eixir.
Estic teixint un capoll amb fil de seda
per transformar-me,
per renéixer pura i angelical amb les primeres flors.

(Il·lustració Nick Kosciuk)

Somiant tot el temps

2012-01-23T05:12:00.000-08:00

El cel és com un somni,
la vida és un somni
amb els ulls oberts i tancats,
només un somni.

(Música: Zbigniew Preisner - Like a Dream)

Bon nadal

2011-12-21T23:52:00.000-08:00

Que l'Amor ens il·lumini la Vida

Escrits d'hivern

2011-12-19T13:30:00.000-08:00

Recollida sobre mi mateixa,
imagino als homes dormint abraçats en nits fredes.
Espero serena l'arribada de la llum, eixint amb lentitud,
empesa pel solstici d'hivern en gaia terra.
Els meus ulls s'enlluernen de sol,
que s'alça immutable tots els matins,
sempre present, el vegi o no,
espero l'escalfor al cos,
que em fa tancar els ulls
per gaudir d'aquest instant uterí.
M'inclino davant la Vida,
agraïda de ser qui sóc,
feliç d'estimar,
jugant amb al vent
que xiuxiueja amore, amore...
amb un perfum a l'aire que em fa somriure.

La tendresa olora a flor

2011-12-11T13:21:00.000-08:00

Una eclosió de flaire a gessamí
emana del meu ventre,
de les meves entranyes,
del meu ésser al veure't,
a l'olorar els cossos subtils
que habiten la nostra casa.
Estenc distreta els vestits que degoten damunt l'acàcia, els dies de boira.
Faig tentines a les nits fins escoltar com respires,
llavors sospir, torno al llit,
i prenc el vol en somnis de flors.

(Il·lustradora: Jantina Peperkamp)

Pols de lluna

2011-11-27T13:45:00.001-08:00

Pols de lluna,

màgia que desperta els cors,

aliment de la imaginació

per crear Vida.

No podem ignorar

aquestes engrunes de color...

Són llavors germinadores

del nostre arbre

nodrit per la mare Terra

il·luminat pel pare Sol.

(Il·lustració: Berta Arguimbau)

Vol de matí

2011-11-27T13:12:00.001-08:00

Filla de s'aire,

conta'ns una història

amb ses paraules que t'ha dut es vent.

Filla de sa llum,

il·lumina'ns com un sol

quan entris a ses cases.

Filla de s'amor,

acarona es somnis des fiets,

abans d'espolsar-te ses ales i quedar dormida.

Filla, te mir i sent es cant d'una cadernera...

La claror que precedeix el sol

2011-11-16T13:37:00.000-08:00

Ses fulles dels arbres naveguen
en el mar de pluja que inunda la plaça.
M'agrada contemplar l'essència del verd
surant a l'aigua,
al principi les esquivo,
però després m'adono
que les barquetes agafen rumb
i em deixo anar,
sento l'impuls del meu ésser
que es lliura i les segueix,
camino de pressa,
més de pressa encara,
corro sense por,
atreta per una aurora de llum
amb les mans que ofereixen tot el que sóc,
sense esperar res a canvi...

Tristor d'aigua

2011-11-14T13:35:00.000-08:00

Camins d'aigua davallant la claraboia,
pluja eixuta que no mulla la roba estesa,
llàgrimes regalimant pel nas
i una pena profunda d'enyorança
dels vius que estranyen els morts.
Ha bufat un vent d'espurnes
i a la nit, una flama ha despertat un foc.
La vida no atura, i l'estòmac s'atreveix
a somriure de nou.

(Fotografia: Neil2)

Florint

2011-11-09T13:18:00.000-08:00

Berta, tu que floreixes en colors,
olores a inocència banyada per l'albada d'un do.
Ets un amor.

Lacrimosa

2011-11-03T14:28:00.000-07:00

Déu és l'amor que brilla a totes les coses,
que batega al cor de tots els homes,
estiguem atents,
en silenci,
i la divinitat que ha romàs
amagada en nosaltres
eixirà a la llum.
Cel i Terra, tan sols U.

(Compositor: Zbigniew Preisner, The tree of life)

La felicitat dels nens

2011-11-01T14:41:00.000-07:00

A la Berta i la Júlia

Ballant de puntetes
amb una marieta a la mà,
braços amunt
oferint la infància al sol,
descalça,
sostinguda per la mirada de la vida,
amb els cabells al vent
sentint l'alegria de viure
que recórre el teu cos.
Et contemplo, imagino que sempre seràs feliç,
perquè saps qui ets,
perquè fas el que t'agrada,
perquè dius que no quan no ho vols
perquè vius des del cor i el teu desig et guia.
Amb tu he après que només cal Ser.

(Il·lustració Eldbjørg Ribe)

Perdut i trobat

2011-10-26T13:24:00.000-07:00

Lost and found per Oliver Jeffers

Sense condicions
t'estimo.
Per si et perds i et trobes
en la immensitat.
Per si algun dia et sents sol
al infinit,
sense condicions
t'estimo

Vida

2011-10-09T13:27:00.000-07:00

Mare quan m'entregaves la vida perquè pregués el relleu, no imaginava els matins de flors, ni la puresa del nadó en braços. No imaginava els comiats d'éssers estimats, i no intuïa com és sostenir als teus fills, ni com és fer-se gran i cuidar als altres. Estimo tot allò que m'has donat, i també allò que no m'has donat, perquè això em fa com sóc i et dono gràcies de tot cor. El riu de la vida no té fi, i nosaltres tan sols som les pedres que llima l'aigua mentre aprenem la saviesa de fluir.

(Il·lustradora: Erika Lugo)

Què noms

2011-10-04T12:30:00.000-07:00

La inspiració fa rodolar els verbs,

broda les paraules,

les brinda a les meves mans

i juguen a malabars.

Saltironeja un estimar, un enyorar, un alliberar,

cauen per terra i es tornen a alçar,

no coneixen pertinença, són de tots i de ningú,

però per un instant fugaç

sento la il·lusió que són només filles meves,

són una tímida declaració de veu tremolosa,

un inexplicable delit de nomenar-te amor.

(Il·lustradora: Marta Farina)

Paraules silencioses

2011-09-26T01:52:00.000-07:00

Sovint allò que et diria

no té res a veure amb les paraules

que surten de la meva boca,

són les mans que pronuncien la veritat.

Escolta les carícies nues de pensaments,

i sabràs qui sóc i com respiro.

Sóc puntes d'encaix i botons de nacre

que agombolen matins de tendresa.

No m'agradaria deixar-te escapar,

mirant des de la finestra com fas camí,

sense haver-te tocat per dir-te com t'estimo.

(Il.lustrador: Albena)

Ales noves

2011-09-24T14:20:00.000-07:00

Un home i una dona viuen tranquils en una illa on no passen grans coses. Una tarda freda d'hivern la dona pareix una fada. La mare novella no pot avenir-se com ha esdenvingut aquell miracle dins el seu cos. Anys després pareix una altra criatura fantàstica, una nena follet. Encara no pot deixar de demanar-se l'origen d'aquella màgia.

La mare juga amb les seves filles, del matí a la nit, torna a somriure, a ballar, a riure i plorar, a passejar en bicicleta, a construir castells de sorra, i torna a llegir contes.

Un matí la mare s'adona que li han crescut dos bonys a l'esquena. Aviat descobreix que es converteixen en ales. Aquelles són unes ales que arriben fins al terra, noves, lluminoses i suaus que es despleguen omplint el cel de claror. La por d'allò que diran, li fa comprar-se un abric que oculta el seu nou do.

Però aquell pes feixuc no la deixa viure, ja no pot amagar-se més. No té sentit. Amb l'aire renovat de la primavera llença l'abric i abandona la feina gris que tantes hores l'ocupa. Per celebrar tan gran proesa, vola amb les filles pel bosc, fins quedar dormida d'esgotament. Durant aquell dolç son, un raig de lluna l'il·lumina i una pluja fina de lletres s'escola dins el seu cap i s'amuntega al seu voltant com una catifa de flors.

D'ençà aquella nit, les històries inunden els seus pensaments com si algú les xiuxiuegés a cau d'orella. De les butxaques regalimen personatges i objectes que prenen vida quan escriu. La fantasia deixa rastre per allà on passa i aquesta olor de pluja i sucre, o de terra humida, o de mar atrau els nens i els envolta d'encanteri fins arribar a la seva porta.

Al fosquet, seuen al voltant d'una espelma, i al fer silenci, ella els mira un per un, abans de tancar els ulls cercant al seu teler de contes la història ideal per acabar el dia. Després les paraules flueixen des de tots els racons de l'ànima i el seu cos es mou corprès de cadascun dels personatges. Fins al final, no es sent ni tan sols la remor de l'alè. Tots queden embadalits amb la fada dels contes. Els efectes són immediats, els nens de camí a casa recorden les seves il·lusions, somnis i desitjos. La imaginació els torna el color a les galtes. Els contes encenen alguna cosa en el seu cor, i les cuques de llum els acompanyen fins el llit on respiren adormits.

(Il·lustrador: Stephen Mackey)

Somnis reals

2011-09-19T01:41:00.000-07:00

He perdut el tren i arribo tard. Ploro de ràbia com si m'anés la vida. No n'hi ha per tant - em dic a mi mateixa - però el desconsol que sobrevé a l'enrabiada pot amb mi. Baixo a la parada que m'han indicat i apresso el pas per arribar abans. L'andana queda lluny i el cor em batega esbalotat fins que veig la porta del local de la Tatiana. El distingeixo per una resplendor de llum blanca que il·lumina el carreró fosc. Només entrar m'acullen i una serenor m'amanseix. La reunió ja ha començat i els autors exposen les seves obres. Les seves paraules acaben d'expressar la intenció.

Al meu costat seu un pintor brasiler. Tot ell és familiar per a mi malgrat no el conec. La seva calidesa em complau. Sense mirar-me acaricia les puntes dels meus dits i aquell petit plaer es fa gran. Permetre el seu contacte em sorpren, però desitjo que continui, i ell sense dubtar, reposa la seva mà sobre la meva. Reclinaria el cap damunt la seva espatlla i em deixaria abraçar tota la nit...

S'interromp la història. Desperto just amb la consciència necessària, per sentir que algú retira la seva mà de damunt la meva. Deixo de gaudir d'aquella tebiesa i aquell pes. El somni s'esvaeix deixant aquella penyora misteriosa i tendre, que em fa somriure intentant retenir la sensació d'aquella dolça presència.

Ets tan bonica...

2011-09-05T01:29:00.000-07:00

La primera vegada que vaig contemplar la meva filla petita acabada de néixer, vaig exclamar: És tan bonica...d'ençà aquestes paraules han estat un mantra que ha ressonat entre nosaltres dues durant aquests tres primers anys de vida. A les nits quan la poso a dormir, de vegades és el moment d'expressar pensaments i emocions. L'altre dia jeia amb ella, per acompanyar-la fins el son, i abans de clucar els ulls em va dir dolçament: mama, ets tan bonica...ja podeu imaginar l'emoció del meu cor a l'escoltar-la i les llàgrimes a punt de vessar de sentir la seva veu vibrant per mi.

(Il·lustradora: Ana Koroleva)

A la recerca de l'amor perdut

2011-08-30T00:13:00.000-07:00

A l'arbre es gesta una filla

que creix immensa esperant sorgir a la llum.

En el dolç estar neix la il·lusió de qui arriba,

esperant una mare amorosa que embolcalli la vida.

En els cors tristos d'aquells que marxen sense haver rebut,

neix l'esperança que els empeny a la mort,

de sentir l'amor només deixar el cos.

(Il·lustradora: Marysya Rudska)

Estació de França

2011-08-25T01:30:00.000-07:00

Avui inesperadament he viatjat a l'estació de França. Baixar del tren ha significat un retorn als orígens, a les tardes d'hivern que es van anar fent nostres, entre llibres i cafès a l'hora de berenar. Ha estat un llarg viatge, farcit d'experiències vitals que m'han colrat la pell i l'anima fins despertar una nova mirada i un nou sentir. He rodat per la vida durant 10 anys, fins que un bon matí, la casualitat m'ha canviat la parada i el destí del trajecte ha estat allà on vam començar tu i jo.

M'ha semblat que si guiatava atenta, ens trobaria asseguts en un banc, de la mà, tú amb la teva gavardina fent-me riure, i jo jove, immadura, obnubilada amb el teu bon humor i la teva senzillesa.

És llavors que he entès, per no sé quin mecanisme, que present i passat eren una mateixa cosa. Es creuaven com amants tangencials, contingut un dins de l'altre. No importava el nombre d'hores transcorregudes ni les passes donades fins acariciar el rencontre d'una parella nova i vella a l'hora. Simplement tot plegat era així: màgic.

Les vacances de la Júlia

2011-08-22T03:31:00.000-07:00

Les meves sabates es sequen al sol i camino descalça pel pati de la casa amb la sensació de les pedretes que es claven a la planta dels peus sense importar-me. Tinc un amic que em salta damunt cada cop que em veu. És un grill verd, simpàtic amb les ales de colors. Recullo llavors per si al sembrar-les a casa puc veure com creix una planta. Hi ha un gat que passeja i fuig quan ens veu. La meva germana i la Clea corren en bici i jo les persegueixo amb el tricicle. No m'agrada ser petita. Vull ser gran i poder jugar amb elles. Això no és fàcil i em fa molta ràbia que em rebutgin. Ahir va aparèixer una cabra negra amb la panxa molt gran. La mare diu que s'ha allunyat del ramat per parir. M'agradaria molt acariciar-la i veure els petits. Diuen que demà anirem a la platja o la piscina. A mi tant em dona, mentre em pugui banyar ja sóc feliç. Sonen els plats a cuina, sembla que aviat ens cridaran per sopar. Avui ens han promès que quan es faci fosc, anirem a jeure per mirar els estels. Imagino que les estrelles també ens miren, vigilant per si algú de nosaltres fa una carrera espectacular i es poden demanar un desig... Quan em llevi pel matí, el primer que faré serà sortir fora i escoltar els ocells.

El cercle

2011-08-16T02:03:00.000-07:00

Ens imagino agafats de la mà passejant entre remor de fulles, amb la quietud de qui viu en pau, amb l'oblit que esborra. El món s'ha aturat i esdevé el silenci. Ens imagino en un somriure franc i amb els cors nets de rancúnies. L'amor traça un cercle perfecte i els estels ens reflecteixen al cel.

eppur si muove

2011-07-22T05:44:00.000-07:00

Ja ho deia Galileu: "I tantmateix, es mou!"

Fum

2011-07-16T15:59:00.000-07:00

Ombres que fumen en temps de somni

fan equilibris en les línies de l'asfalt.

De les butxaques els cauen unes cigarretes

amb la tebiesa impressa d'uns llavis familiars.

Fumen a mitges,

sota mirades que jutgen un vici comdemnat.

Fumen pel simple plaer de sentir el frec de les seves mans

a l'intercanviar el cigar...

Quantes caixes més hauran de cremar per alliberar-se d'aquesta dèria?

(Cançó: Cigarettes, Russian Red)

S'hora baixa

2011-07-16T12:51:00.000-07:00

Les esteles platejades dels avions

brillen amb els darrers raigs de sol.

Les antenes dels terrats erectes esperen incansables

ser corresposes per les ones.

Dues orenetes juguen al cel,

freguen les ales

i s'arrauleixen al niu,

per copular

durant la quietud del dia que s'acaba,

al ritme dels acords d'una guitarra

que s'escapen d'una finestra oberta.

(Fotografia: Jaime Carvajal)

Havia una vegada...

2011-07-13T14:57:00.000-07:00

Conten que hi ha dies que bufa un vent tan suau que fa volar les flors de dent de lleó amb molta delicadesa. De vegades junt amb les flors, viatgen les fades i els àngels fins allà on els esperen. Diuen també que hi ha una Caseta enmig de la ciutat, que quan obre la porta apareix un món on tot pot Ser.

Un matí de brisa màgica arribaren tres fades a la Caseta. La primera venia de les terres de les meigas, la segona de més enllà del mar i la tercera dels camps verds del nord. Havien vingut de molt lluny per cuidar i estimar als nens i les nenes.

La Vida es va omplir d’alegria doncs aquelles fades tenien el do de jugar i divertir-se com els infants.

Junts van compartir tombarelles, salts mortals, giragonses, carreres, petons i abraçades. Els ritmes i els batecs sonaven a totes hores. Melodies i cançons, emocions i lliure expressió eren presents a tots els racons.

Junts van córrer, van grimpar, van dansar i van somiar, però sobretot van créixer.

Amb totes aquelles voltes al temps van teixir un cobertor preciós: de colors! D’infinites textures! De plors i rialles. De trapezis i gronxadors, de cordes i escales. De contes escrits a la pell, de contes inventats d’un rampell. De molinets de vent. De formiguetes a la panxa i tambors al cor. D’encanteris i pòcimes de bombolles. De follets, bruixes i nimfes. De princeses, sirenes i pirates. De superherois. De gats i gossos. De papes i de mames que cuidaven bebès que es feien grans. De monstres, de tigres, de ferotges criatures nascudes de la força dels guerrers. De la bamba. Dels macarrons amb salsa i seitan. Del flamenc i els clavells. Dels massatges a mitja llum. De la innocència i la imaginació. Dels esquitxos d’aigua, del sorral i de l’espígol de l’hort. Tantes i tantes històries viscudes i filades des de la presència, sostingudes per les mans i la falda de les fades. L’amor era el fil que ho embastava tot.

Girant i girant sobre si mateixos van ser feliços fins a mirar-se en silenci amb els ulls de dins, i reconèixer a tots amb tan sols respirar.

Fins que un mes de juny va tornar a bufar aquell ventet que feia alenar de la calor de l’estiu. Havia arribat el moment de partir. Els nens i les nenes es van aturar de sobte perquè van sentir a prop el comiat. Les fades van alçar el vol entre carícies i somriures, fent adéu amb la mà, amb la mirada i amb el cor. Tots van sortir al pati per mirar com marxaven dolçament, tal i com havien arribat. Van seure per uns instants en un terrat per contemplar totes aquelles carones un cop més. Les tres plegades van somriure per sota el nas, i es van donar les mans per volar cap altres bandes on seguir regalant MÀGIA.

(Il·lustradora: Muriel Mollier Pierret)

Fi de curs

2011-06-21T13:45:00.000-07:00

De puntetes embaumo l'adéu,
abraçada a tots els que partiu,
sota la llum d'un estiu que arriba sense timidesa,
amb la pena del comiat al pit,
amb el dol de masses amics que volen de cop.
Us dedico el meu amor.
Us desitjo sort i ventura,
que el camí sigui dolç,
ple de desitjos creixent al vostre pas.
Si ens mirem és més fàcil,
però l'enyorança no atura de brollar,
abans de perdre-us de vista a l'horitzó.
Us estimo mestres del cor.

Records

2011-05-30T13:53:00.000-07:00

En una habitació de la casa d'estiu de la família, despertava una nena tots els matins abans que els pares. Ajaguda, en silenci i quietud, gaudia de les escletxes de llum que travessaven una persiana clarejada. La maneta alçada jugava amb les partícules de pols només perceptibles en aquell moment de bellesa infantil. Els ocells cantaven a la fresca, i quan el cos demanava moviment, es llevava de peus sobre el llit per arribar al prestatge on guardava el cornet de mar. Se l'atansava a cau d'orella i embadalia amb la remor de les onades. Arraulida amb la closca escoltava el so harmónic de l'aigua i es calmava com si fos una cançó de bressol. Era l'encís del començament del dia. Un moment que ho valia tot.

La casa i la nena es sentien profundament soles. La melangia habitava el cor d'ella i d'aquell lloc on tots els arbres van morir o els van matar, fins quedar-ne un, com a testimoni de vida. Amb el pas del temps l'abandonament ho va fer tot seu, les males herbes creixien i ningú les volia llevar. Les persones van marxar amb la solitud a les panxes cap altres bandes, sense saber molt bé què els havia passat. Tenien la desgràcia de no saber estimar, però ells no ho comprenien...El plor dels fruiters i dels xiprers no tenia fi.

(Avui la fotografia és meva)

L'embriaguesa d'estimar-se

2011-05-22T13:33:00.000-07:00

Beu de mi
que tu seràs jo
i jo seré tu
Qué dolç ser un!
En sentir-nos Déu,
l'amor ens guarnirà els rostres i la mirada,
els meus cabells ens guariran del fred,
i qui ens vegi des de la finestra del davant
amagat a les fosques,
no sabrà si ha presenciat un miracle
o el miratge de l'Amor més elevat.
Ens estimarem fins confondre'ns l'ànima,
fins el final dels temps,
on l'espai no té matèria i els peus no troben terra on sostenir-se.
Recordes que sempre ha estat així?

(Il·lustradora: Nicoletta Tomas)

Dualitats

2011-05-14T00:55:00.000-07:00

(Il.lustració: Jimmy Liao)

La Vida penjant d'un fil de plata,
sostinguda per un do menor,
oscil·la com un pèndol,
dels dies de seda als dies de fum,
nit-dia
sol-pluja
amor-ausència
nens-grans
l'òrbita teixeix una llarga manta de llana
amb els colors del cel,
i darrera els meus passos s'arrastra infinita,
recollint les fulles i la terra
del camí dels ocells.
A la fi, aire i el reflex sutil dels àngels.
Vol-terra

Una nit d'amor

2011-05-08T13:52:00.000-07:00

A la Júlia,

Renaixent en el seu primer alè,
abraçant una nova oportunitat de ser,

acaronant una pell nova
i sentint la unió de l'ànima i la separació carnal.
Expulsada del temple matern coberta de pètals,
milions d'estels caiguts damunt nostre,
i tots els somnis de bombolles cercant el seu son.
Llum i només que llum,
en el silenci,
en la pau del descans,
en un parir regat d'amor
nascuda com una filla dels déus,
bressolant-se en la respiració del meu pit.

(Fotografia: Ima Garmendia)

Èxtasi

2011-04-18T02:36:00.000-07:00

En aquest nou idil·li amorós i diví, la dona i l'home es reverencien

i al donar-se la mà la llum flueix entre ells. Una melodia invaeix l'estança sense instruments,

i ells dos tornen músics d'aquest ritme,

són dansaires d'una unió de joia i passió,

d'un sentiment intens de gaudi,

d'una alegria sense objecte.

La felicitat esclata com un orgasme que es repeteix cada cop que es miren.

Obrint el cor

2011-04-13T14:04:00.000-07:00

(Il·lustrador: Dou)

Des de l'essència brillem com estels.
La veritat de l'ànima és real i l'amor desplega el camí.
Els éssers de llum vibren
en freqüències d'agraïment, perquè són benvinguts.
Les deves de la Terra obren i tanquen les finestres de les cases cobertes d'heura,
conviden a entrar la brisa de les valls,
atreuen l'energia que agermana als homes en una càlida tendresa de mare còsmica.
Serem fills parits per ser feliços, en una eterna pau interior, en un món diví de tots.
És temps de nous passos

Ofrena

2011-04-11T13:52:00.000-07:00

Fotografia: Manuel Pozo Coronado

De sobte he vist la Berta, la meva filla, de genolls a terra amb els braços estesos, els palmells de la mà mirant al cel, i el seu cap lleugerament inclinat cap enrera amb els ulls tancats.

- Mare aquesta postura que he inventat es diu "gràcies a l'aigua". Imagino que em cauen les gotes de pluja a la cara, a les mans, per tot el cos. Després d'una sequera, estem agraïts de rebre l'aigua.

L'he mirada, amb tot el meu amor de mare, i l'he sentit pura i plena de poesia.

Auguris

2011-04-09T14:16:00.000-07:00

Quan s'obrin els tulipans, i els matins neixin amb sol

ens recordarem els uns als altres i somriurem de cor.

Buscarem el fil que ens uneix,

prendrem té en amistat, destaparem el vi al seure a taula, una nit amb estrelles, una que sigui nostra, i sense presses dibuixarem els gestos i ho sabrem tot sense parlar.

Escriurem la felicitat, guardarem la pluja dels dies grisos,

ens beurem l'alegria compartida,

i al llit, abans de tancar els ulls,

sentirem que dormen amb nosaltres

aquells que més hem estimat.

Desassossec

2011-04-06T04:58:00.000-07:00

D’on deuen sorgir els batzacs ineludibles de desig que roben l'alè? De la pell, dels cicles lunars, de les papallones cercant polen?

I on els podria deixar oblidats? A l’ascensor, a la consulta del metge o al gerro de flors de la cuina mentre tova el pa? [sospirs]

Carnaval tardà

2011-04-01T03:00:00.001-07:00

Em costa desitjar amb màscara, però enmig de tota aquesta gent he sentit la teva mà a l'esquena, i els teus dits entre els meus i m'ha vingut una sensació estranya de coneixença carnal. Malgrat no descobreixo la remembrança de tu, et segueixo fins la cuina. La música ens queda lluny i les plomes van caient.

M'excita el teu anonimat blanc, el misteri d'un cos sense rostre. No sé si prefereixo una unió amb un estrany o una decepció que apagui la passió del moment quan em revelis qui ets.

Ja no tinc temps de seguir pensant, m'interromps el discurs mental i em beses. Des de la distància curta i l'experiència borrosa recordo qui sóc jo... Curiós haver-te de trobar per polsar els meus instints homosexuals. M'agrada, però em costa d'admetre. Quan la nit s'esvaeix, l'encontre queda relegat a l'oblit, almenys fins el proper carnaval, quan torni a cercar-te entre les olles darrera d'una disfressa.

Aquest apunt és una participació a Relats conjunts.

Surrealisme verídic

2011-03-30T02:36:00.000-07:00

Nua rapada descalça, a punt per robar a traició un paraigües de colors a la meva filla petita. Un dissabte qualsevol, al carrer de casa.

Has marxat corrents com si portessis el botí de la teva vida.

Duus la confiança de la Júlia entre les mans. Em dol que hagi descobert, gràcies a tú, que el món és un indret insegur.

Ja ets molt gran per ser una lladre de nens, no trobes?

Futur present

2011-03-27T14:10:00.000-07:00

Del sol i de l'amor esdevindrà el nou món.

Els éssers invisibles cridaran al vent la saviesa de la felicitat.

Viurem sense necessitar res i gaudint de tot.

Seurem entre roselles als camps de blat verd,

obrirem consciència i serem responsables de les nostres vides,

l'honestedat brillarà en els nostre gest.

Els nens jugaran amb aigua fins fer vessar somriures.

La llum eixirà de les mans dels homes que estimen sense condicions i tots serem Tot.

Sense fisures.

Serem el que som.

Pau

2011-03-24T03:06:00.000-07:00

A la saó dels dies on volen llavors
cercant terra fèrtil on germinar,
sorgeix la calma que anhelem tots.
Passegem sense rumb
amb l'aire a la cara,
i les coses surten al pas,
sense paranys,
guiats tan sols per un desig profund.
La vida respira lleugera,
suau com la pell del nadó nouvingut,
i els ensurts i les passions
es guarden en un calaix
freturós de ganes que el tornin a obrir.

Somni d'un cautiveri

2011-03-21T14:30:00.000-07:00

(Il·lustradora: Amanda Cass)

Un petoneig al dit petit fa que es llevi el meu infant,
Són tardes d'hivern, que suren en el silenci del blau,
que observo l'elegància dels peixos,
asfixiats de moure la cua per donar-se impuls dins l'aquari del pare.
Però ells saben que els estimo.
Hem fet amistat ingènua.
Recorrem el camí junts a banda i banda del vidre,
esbrinant si la vida és real o és una pressó.

Si els allibero amb els ulls tancats,
neden feliços pel mar, infinits als límits,
i per fi SÓN essència marina,
s'apinyen, revolten, brillen de colors,
dansen entre aigües,
i les nits de lluna plena llegeixen poesia.

Florint

2011-03-14T15:20:00.000-07:00

Arribada a Tú amb les galtes vermelles
i el cabell xop de córrer sota els balcons
fugint de la pluja.

[Dempeus amb els nervis de tenir-te encongint-me l'estómac, i la respiració agitada
durant la pausa de trucar-te a la porta i esperar que obris.]

Mira'm, sóc jo, sense passat ni futur, sóc aquí sóc ara.
Sóc sense nom i sense perfum.

Guarnida a ulls clucs amb els teus dits,
cerques el principi de la pell allà on acaba la roba
fins que un raig de sol escapa entre una clariana,
i endevinem la primavera.

El silenci dels àngels

2011-03-14T05:31:00.001-07:00

Cinc arcàngels viatgen de camí a casa,

cridats per el meu desig d'ajuda.
Emocionada preparo una ofrena de llum i flors
per celebrar la seva benvinguda,
que ens honra i omple d'harmonia.

Espero la il·luminació de les espurnes d'amor
que plouen sota el nostre sostre
quan s'abracen a nosaltres.

Aquest matí davant del mirall,
mentre em rentava la cara
i em cercava en la pròpia mirada,
he vist el balanceig d' una ploma blanca que m'acariciava les espatlles
amb una dolça sensació de presència del cel.

(Il·lustrador: Alexander Bazarín)

Ones

2011-03-10T03:30:00.000-08:00

Pensaments arrugats, vells, cansats,

avorrits de la mateixa espiral mental,
amb ganes d'abandonar-me i deixar de voltar pel meu cap,
com si fossin ones de sorra dibuixades pel mar
que avui hi són i demà s'han esborrat.
Fàcil, fluïdes, sense resistències...
deixant-se portar pel ballarí de la dansa marina.
Música i remor d'onades!
En remull poso els meus peus,
per si l'aigua s'endú les idees plúmbies
i em regala la frescor cristalina de l'horitzó.

Desvetllament

2011-03-05T08:24:00.000-08:00

Fent maletes per partir amb aquella llum tan blanca per tot, enlluernadora dels sentits, en un matí de llençols en desordre. Et contemplo mentre dorms i respires, el meu aire, el teu aire, el nostre aire. M'interromp una gana punyent que m'empeny a cercar les maduixes madures de sobre el marbre. Tan dolces i àcides a l'hora. Com tu i jo. El teu frec a la meva esquena nua em trasbalssa. Rebo la teva abraçada que em vol retenir, però m'escapoleixo com els gats i no puc evitar tropissar amb les teves sabates. Prometo dur flors fresques quan torni de l'illa.

Ritme de carrer

2011-03-03T10:39:00.000-08:00

Floreixen els arbres a la ciutat,
el polen guarneix els nostres caps,
passegem de la mà com somio els plenilunis
i Sant Medir regna entre carmels i cavalls.
Festa
pluja
trucades
bombolles
alegria
Vida
dansa
celebració a fora i dins meu.
Balles?

En el llimb

2011-02-28T02:17:00.001-08:00

Llàgrimes de pluja als vidres,
hores baixes de l'ànima
i un buit al cor sobrevingut de sobte,
sense avisar-me
passejant-se orgullós per dins el meu ésser,
abatint-me fins extenuar-me,
i jo intentant foragitar-lo
per besar la llibertat de ser Jo.
Sincerament no sé per on he de començar...

El somni d'una nimfa

2011-02-19T06:29:00.000-08:00

Immersa en aigües d'estany,

acaricio els nenúfars malalts
i els guareixo amb les meves mans.

Escales avall trobo els teus braços
oferint acollida,
em gito en ells,
ric i ploro,
dormo i torno a crear,
continguda, al compàs d'espera de les teves inspiracions.
M'acotxes coberta de flors,
sota un raig violeta,
amb el cap recolzat en el clot del teu coll,
vivint la desrealitat d'una tebiesa
que emana d'una sensació de niu.

(Il·lustradora: Sandrine Kao)

T'estimo

2011-02-15T13:38:00.000-08:00

Si em miressis com un nen no podria negar-te res,
et lliuraria la dona, l'esposa, l'amant i l'àngel que viu en mi.
Recordes el blau del cel, de l'estiu que vas néixer?
Allà t'espero amb la paciència d'un mestre.

(Il.lustradora: Vanessa Lubach)

Desencants reals

2011-02-13T13:49:00.000-08:00

Somnis immutables
il·luminats d'un resol d'hivern,
somnis d'ales trencades,
de tendresa robada,
de carreres costa avall,
de contactes sutils,
de pells que s'enyoren,
d'ombres que s'allarguen,
esgotades de tanta felicitat de lloguer.

Renaixement

2011-02-08T13:28:00.000-08:00

Dins l'ou,
ingràvida,
recordant estats fetals,
sospito un passat
abans d'encarnar-me
en la història d'ara.
Reeixir a la llum
encoratja a sentir el cor inundat de vida,
amb l'afany d'oferir a mans plenes
l'ésser humil que sóc
a qui enyora rebre l'Amor de sa mare

(Fotografia: Àurea Genestar)

Fragilitats

2011-01-31T05:01:00.000-08:00

Des de la quietud de la vida feta
contemplo el llençol estés que voleia al vent.

El seu aleteig m'inspira aires de llibertat,

i una gúspira del meu cor s'emociona imaginant que partim junts.

La por que habita la panxa no deixa fer grans canvis.

M'ilusiona pensar que s'esvairà quan escalfi el cafè demà al matí

i podré volar cap a nous horitzons.

Il·lusa! Les ànimes de vidre prou feina tenim en romandre en equilibri.

(Gràcies a la Fàtima per regalar-me la imatge que m'ha inspirat)

Oblit

2011-01-23T13:38:00.000-08:00

No puc parar de recordar
que et vaig oblidar en somnis.
Em deleixo pel sabor que em deixaves als llavis
després de besar-me,
i conservo una sensació estranya a la panxa de nimfa.
M'agrades tot i que ara ja tornes a ser un desconegut
enmig de la immensitat onírica.

(Il·lustrador: Orijiiro)

Desembarcament de Normandia

2011-01-22T05:46:00.000-08:00

No sé si podré oblidar tot allò que els meus ulls han vist. Estic cansat de contemplar l'horror i de donar-li la mà a la mort compromesa amb mi d'ençà que començà aquesta guerra absurda. No sé si vull tornar als dies normals. No sé si la meva vida té sentit o si el sentit és dels altres. Només sé que hi ha una llum que em crida i que al meu costat s'ha assegut Ella, amb aquell somriure preciós que sempre em dedicava quan obria la porta i jo l'anava a buscar per anar a ballar. Duu aquell vestit de floretes que tan m'agradava, que la feia etèrea, que la convertia en un àngel que il·luminava els nostres matins al despertar. No sé què fa aquí si és morta. Tanmateix sento l'escalfor de la seva mà sobre la meva. Crec que tan sols la veig jo... Ja ho sé. M'ha vingut a buscar...

- Nedem?- m'ha xiuxiuejat a cau d'orella.

Hem saltat. Tots corren. Jo ja no en tinc ganes de córrer enlloc, em vull quedar abraçat a ella endinsant-me més i més al fons de l'oceà. Tonalitats infinites de blau. Silencis invisibles...Eternitat assolida.

Aquesta és una participació a Relats conjunts

Músics de carrer

2011-01-20T03:46:00.001-08:00

(Prelude suite nº1 in G major BWV 1007)

Melodia per cello que emmudeix els sorolls del món,

que em vibra al pit quan em somrius

i em fa descobrir tots els moviments del cos.

En aquell passadís tocant amb els ulls tancats,
et trobo als migdies sense atrevir-me a seure amb tú,

desitjant que els meus passos no avancin,

lliurant-me als acords que m'encisen,

esperant una mirada que torni a fer sonar la música triomfal

que enamora els sentits i et besa l'ànima.

La increïble història de la nena muntanya

2011-01-19T05:28:00.000-08:00

(Il·lustrador: Sebastià Martí)

Tinc una nova amiga. Petita i gran alhora. És la nena muntanya més increïble que he sobrevolat mai. Ha nascut en la darrera lluna creixent i olora a terra humida i a bosc encantat. Té una essència mágica a les entranyes que m’atrau com a una cuca de llum la claror. Les fades som pur impuls, sempre darrera de les coses més belles i divertides… No hi ha rés millor per riure que un nen alegre.

Amb ella jugo a reconéixer els arbres arrelats a la seva pell. Per la remor de les seves fulles mogudes pel vent endevino si són fages, roures, acàcies. El ginkgo és el meu preferit, és prodigiós. Ja estic esperant contemplar-la vestida d’un fullatge tendre el matí que desperti la primavera.

Camp a través

2011-01-18T01:27:00.001-08:00

Roures, bedolls i fages fan costat al meu camí.

Albiro un camp agermanat amb l'horitzó,

i corro i corro d'alegria i fortuna,

acaronant les espigues amb els palmells oberts,

sentint la terra que em sosté i em nodreix,

entre el blat que dansa atupat pel vent.

Ja no puc parar,

ja no queden aldarulls interiors,

només un desig tímid d'unir-me al sol.
M'obro a la vida i al món,

confio

i els meus pètals llueixen d'amor.

On sóc?

2011-01-13T05:08:00.000-08:00

(Il·lustradora: Daniela Volpari)

Espills d'aigua esbandeixen somnis d'allò que ens agradaria ser.
L'esqueix de la imaginació creix en subsòls aqüàtics fins que les arrels toquen fons.
Els estels no deixen mai de volar ni els amants de besar-se.
Si les bombolles ixen com a camí de retorn a l'altra realitat, ja ens podem despertar.

Records presents

2011-01-07T04:32:00.001-08:00

Llaços de tendresa oblidats al fons d'un calaix
són descoberts amb desitjos de reunir dues pells que s'estimen.

S'escola el temps pels porus oberts i esperançats de carícies,

que semblen recordar-se vestits de felicitat un diumenge de març,

amb la primavera exaltant uns cossos enamorats.

Viure com un nen

2011-01-04T02:03:00.000-08:00

(Il·lustrador: Hashimoto Reina)

El cor de nena em governa per guaitar el món com per primera vegada,
oloro la inocència brotant als atmetllers,
i les roselles de l'amor pur bategant al cor dels homes.
Il·luminades romanen les mans
fins que el temps és il·lusió i per fusió ho entenc tot.

Juguem amb les formigues, banyem-nos al riu,
que al rebre el sol a la cara m'agrada tancar els ulls,
perquè aquell benestar no em pugui fugir mai de les parpelles.

Cel i Terra es retroben a través meu
i s'alegren com dos infants contents de córrer descalços sobre l'herba!

Essència femenina

2011-01-03T04:22:00.000-08:00

Per sobre meu, seqüències i vibracions volàtils reguen els arbrers a l'atzar dels colors.
Rosada etèrea. Dimensions paral·leles.
Gest femení que cerca un cos per manifestar-se en la més perfecta expressió.

T'espero amb delit de sentir-me dona.

(Il·lustrador: Matthew Pasqarello)

Amors naturals

2010-12-27T04:13:00.000-08:00

Desperto abans que surti el sol arraulida entre les teves branques,
amb l'ésser enterbolit pels somnis,

amb el plaer d'estirar les ales.
T'acaricio els nussos i et sento majestuós.
Trontollo d'excitació per sobrevolar-te i
perfumar-me del teu florir.
Sóc tu i tu ets jo,
m'emociona que m'eixuguis les llàgrimes quan no trobo consol.
Sóc lliure d'anar i venir,
de cantar imponent a les teves fulles.
Sóc feliç.
Estem casats d'ànima,
com abans d'habitar els nostres cossos,
i en les nits estrellades
em despullo i em lliuro a tú
amb la més dolça entrega,
per compartir mirades, silencis i alens.

(Il·lustrador: Christy Babrick)

La cara de Barcelona

2010-12-24T04:49:00.000-08:00

Perduda en el meu oblit dels records, he vagarejat pels carrers durant setmanes. Fins aquesta tarda que, vestida d’humitat salada i amb els cabells bruts i enredats, he quedat palplantada davant aquella escultura de somriure tort. He rebut un sotrac a la memòria i he recordat el meu nom, he vist el rostre de les meves filles i del Manel com si una pel·lícula es projectés a la meva memòria. He creuat el carrer i he posat la clau al pany, que durant tants de dies ha provat d’obrir infinites portes de la ciutat. No ho puc creure. Mentre pujo les escales em cau una llàgrima d’alegria de pensar que el meu desig de tornar per Nadal a casa ha estat concedit, i tot, gràcies a aquella dóna horrible d’expressió burleta...

Una nova proposta de Relats conjunts

Pulsió de vida

2010-12-22T02:30:00.001-08:00

(Il·lustració: Sergio López)

Inspiro
revelo la meva bellesa a la Mare Còsmica,
en lliuro al món des de l'expressió màxima del meu ésser.

Expiro,
m'oculto en el lloc més fosc, silenciós i íntim que viu en mi,
acollida per la Mare Terra.

Quan Tú em respires sento l'amor diví del Tot.

Bon nadal

2010-12-22T02:25:00.000-08:00

Us imagino a tots vivint en pau,

amb els cors plens d'amor,

acollint al vostre nen que ha renascut

sota un estel fugaç.

Us desitjo que l'arribada de la llum

entri a les vostres vides.

(Il·lustració: Elena Marcova)

In principio erat verbum

2010-12-17T12:21:00.001-08:00

Al principi era paraula nascuda d'un pensament. Al parir-la sorgir l'encarnació d'una idea perfecta en estat d'amor pur.

Repte Poètic Visual de Relats en Català

2010-12-15T13:29:00.000-08:00

(Fotografia d'Eddie Adams)

A les nits el insomni m'acotxa i em desvetlla la memòria,
les agrures de l'horror em pugen a la boca,
i sento el pànic que m'ofega i em prem el pit.
M'asfixia la culpa.
Em moro de por.
Intento despertar a crits les meves víctimes,
peró no s'aixequen.
Els morts em miren als peus del llit,
amb els forats dels trets de bala de testimoni,
seriosos i amb ulls rodons d'esglai.
Em despullen l'ànima.
Vull desaparèixer, alliberar-me...
Crido el perdó i només rebo silenci.
No puc suportar la comdemna dels fantasmes
que es vengen a la foscor.
Només la mort pot salvar-me, però sóc massa covard.
Els cucs de la tomba
em foragitarien d'un cos que no mereix viure.
Suplico l'oblit, anhelo un exorcisme.
Tan sols em queda esperar que no es torni a repetir mai més.

Si voleu participar cliqueu aquí
(Termini fins 19 de desembre a les 14.00)

Flors (II)

2010-12-14T10:22:00.001-08:00

La musa caiguda reposa sobre un mantell de molsa.
Inspireu-vos poetes del cor! Hi ha temps fins que el darrer pètal es marceixi.

Flors (I)

2010-12-14T10:18:00.000-08:00

Com atmetller despistat,
floreixo darrera el vel del fred,
amb tot l'esplendor d'un naixement.

La servitud de les besades

2010-12-12T13:04:00.001-08:00

Esperava el fred i el solstici d'hivern per celebrar l'arribada de la llum, per elevar-me com un globus de fira que se li ha escapat a un nen.
Un d'aquells dies de neu vam creuar-nos en un rastre de llibres i el teu esguard va viatjar per damunt les pàgines, murmurejant com t'agradaria tocar-me els cabells.
Els nostres llavis tornaven bojos per alenar junts. No t'esperava, pensava que havies partit, pensava que retrobar-te ja era cosa d'una altra vida...d'ençà que estem junts, cap el tard, neven flocs de llum sobre el nostre jaç mentre somiem abraçats. Sovint et trobo entre llibres, i torno a llegir la nostra història incapaç d'arribar al final abans de quedar-me dormida.

Emocions d'aigua

2010-12-09T03:53:00.001-08:00

Quan em vaig enamorar de tú,

no sabia que seria com qualcar sobre cavallets de mar

en habitacions d'aigües tropicals.

Al besar-nos les tortugues sospiraven,

i els dofins mussitaven rimes asonants.

Quan siguem vells, llegirem plegats a la llum de les espelmes.

(Il·lustració: Lee White)

Jo sóc

2010-12-02T13:49:00.000-08:00

Si endevines qui sóc, et faig un petó

[Silenci]

A voltes sóc fada embruixada o nimfa enamorada,
tinc matins de follet, nits d'harmonia ascendent,
i tardes de menta del bosc.
Després de parir sóc mare entregada, després de sopar, dona apassionada.
Quan es fa fosc sóc amant de les paraules,
sóc parpelles descloses esperant descobrir-te.
Sóc llum.

Però si oblido si sóc terra i arbre, o si sóc aire i aigua,
recordo que ho sóc tot i no sóc res.

Si endevines qui sóc et faig un petó

Que descansis molt

2010-11-29T01:21:00.001-08:00

Cau el sol en braços de la nit

i s'alenteix la respiració de la Terra
fins que totes les seves meravelles
es dormen plàcidament.

Uns pits plens de petons
cluquen els ulls i emanen ones d'amor
que s'expandeixen per tots els racons
de l'Etern-Infinit.

Viatge astral

2010-11-25T02:12:00.000-08:00

Pescant estels en un instant de marea alta,
he reunit una constel·lació,
que llueix al sostre de casa meva.

Allargada contemplo el reflex brillant
que m'il·lumina el rostre, l'ànima i el destí.

(Il·lustració: Lee White)

Carícies pendents

2010-11-24T13:06:00.001-08:00

Com un vel de suavitat
que em frega les galtes i els pits,
igual de dolces són les teves mans,
diligents amb les meves pulsions salvatges,
atentes als meus somnis eròtics de migdiada.
Aquest senyal indeleble del meu cos m'ha fet tornat a Tordera,
he comptat fins a 62.
La porta m'ha donat pas al centre del laberint.
Serenament intacte en el temps, tot igual,
i com qui prepara una cerimònia,
he posat en aigua els liliums,
he escampat la mateixa olor d'ençà,
i al costat del llit, he encès l'espelma amb la nostra llum.
Recorda, és principal primera.
No tardis, no sé quanta estona podré mantenir
un desdoblament temporal tan magnífic.

Despertars angelicals

2010-11-18T04:10:00.001-08:00

Aquest matí m'he llevat amb el meu àngel àssegut als peus del llit.

Una pluja de fulles queien gronxant-se en l'aire sobre nosaltres.

I ens hem estimat infinitament en silenci,

amb llàgrimes d'emoció als ulls,

i l'amor de les seves mans

ha començat a sanar les meves carències,

les meves ales esclarides han restat sargides

amb un punt de creu celestial.

He espletat d'alegria entre els seus braços,

abans d'elevar-me fins els núvols

per seure alleugerida sobre la lluna plena

que encara lluïa en la claror del dia...

(Il·lustració Alex Bazarín)

Estació Espacial Internacional (ISS)

2010-11-15T13:45:00.000-08:00

Una proposta de Relats Conjunts

Paraules galàctiques, ritmes còsmics, vibracions d'àtoms revolucionats, cartes astrals d'éssers nouvinguts, trajectòries rectilínies del satèl·lit sorprès en acció, vibracions a les mans d'esferes d'energia, astronautes morts d'avorriment...i un codi binari desxifrat, que els Déus m'han fet arribar en somnis:

Amor, no pots imaginar com et trobo a faltar en aquest no-lloc i des del no-temps. Jo també somio tornar-te a abraçar. El teu cosmonauta perdut.

Simfonia de tardor

2010-11-14T07:38:00.000-08:00

Quan parteixi de viatge,
la maleta haurà de ser lleugera,
duré flaires de vainilla per olorar dolça,
llavors de rosella per si he de sembrar un jardí,
globus de colors per si he de sortir volant,
un nas de clown per si he de fer riure un nen,
poesia i un vestit per si he d'enamorar algú.

Quan recorri el món,
serà per trobar el meu lloc,
on un llit de fulles i la tardor dormin en perfecte maridatge.
Cerco el coratge suficient a les butxaques per iniciar el camí,
però de moment només he trobat el desig escrit en un paper de caramel arrugat.

Esconderse en un rincón del mundo

2010-11-10T01:57:00.000-08:00

Él vino de los confines del espacio exterior a pasar aquí las vacaciones. Es agotadora la travesía del desolado océano estelar, el gélido viento de la Luna. Al final, aterrizó suavemente como una semilla de diente de león. Dice que le gusta este lugar que ha venido para quedarse.

Jimmy Liao

Us convido a revelar el vostre amagatall secret. El meu es troba en un camp de blat, on puc jeure entre les tiges llargues i el gra daurat per ocultar-me del món. Mentre, el vent acaricia les espigues madures que canten el meu nom...Allà on sempre és estiu, em sento segura.

Enyoro allò que no fas

2010-11-07T13:35:00.000-08:00

Ennuegant-me t'endinses sense pietats morals.
Engolir-te com una presa és el meu instint rapinyaire.
M'has contat les pigues a hores mortes,
però mai has dormit amb mi, ni m'has revoltillat els cabells
després de fornicar.

Gratituds

2010-11-06T15:01:00.000-07:00

A la butxaca, un granet de sorra d'aquest matí,
quan he ballat celebrant el meu ésser
damunt dels còdols exhaurits i
còmplices dels secrets de les onades.

A les nits, a les fosques,
abans del descans,
no oblido mai reverenciar el meu jo
teixit de totes les ànimes indòmites.

Entre espigues de blat mogudes pel vent,
amb les parpelles closes i vestida de blanc,
amb tant de camí per recórrer fins arribar a l'amor pur,
dono gràcies pel lloc que ocupa la nostra existència
en l'ordre diví de les coses.

Som un.

Éssers de llum

2010-11-03T03:38:00.000-07:00

Buida de giragonses mentals,
he deixat escapar el tren de les afeccions
i m’he perdut en moments onírics sense presses ni neguits.
S’ha alçat un ésser immens davant meu amb el do d’estimar a tots igual,
s’ha agenollat i amb les mans ha fet cassoleta per recollir la llum que degota de l’univers.
Bec l’elixir que recorre fugaç el camí fins el cor.
Batego amb aquesta nova sàvia.
Els meus cabells tornen branques on broten fulles perennes,
els meus peus són arrels que penetren la terra fecunda.
Del meu centre apareix l'ocell daurat del paradís
que s'espolsa les plomes i pren el vol amb unes ales infinites,
il·luminant el cel i tots els humans que badallen només obrir els ulls.

(Il·lustració: Mercedes de la Jara)

Mar i cel

2010-10-27T05:15:00.001-07:00

Cel i mar es miren,

abraçats en unió profunda,

i engendren Nura

(Fotografia: Àurea Genestar)

Àlgebra de l'oblit

2010-10-20T22:02:00.001-07:00

Equilibris vitals rodolen del llit a terra quan et fons.
Desitjo l'oblit de córrer escales avall i a l'arribar al carrer
que no recordi el teu nom.

La veu traïdora em repeteix es diu Eric i té una germana.

Conviuen incoherències paral·leles,
perquè encara resta inconscient per somiar-te,
nu i vulnerable
enlluernat per la claror del migdia,
que es cola sense permís per la meva balconada.

M'emboira aquesta incògnita constant de l'incertesa del fi.

A recer

2010-10-08T04:32:00.000-07:00

Visc a aixopluc d'un món fràgil,
esperant que la innocència bufi un alè d'aire,
perquè pugui obrir els braços
i rebre una pluja d'ingenuïtat.

Festejant

2010-10-06T03:50:00.000-07:00

Bells acords enlairats en els meus pensaments,
m'obren la caixa de música del cor,
i surten confettis al llevar-me les sabates,
perquè estar amb tú és una festa
de paraules
de ximpleries

de somriures

i de colors.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)

Somnis de molsa

2010-10-03T00:53:00.001-07:00

Crisàlide de vidre
vibrant de llum.
Eixida la papallona
reneix l'ànima i les flors.
Torna l'estiu,
canten els grills
i la teva mà viatja
sota la meva roba.

(Fotografia: http://www.flickr.com/photos/whitebee)

Llarga espera

2010-09-26T12:43:00.001-07:00

Com una gota de rosada que reposa damunt una fulla, esperant l'albada, per decidir-se a caure i mudar d'estat. Així hem viscut el teu naixement, comptant les hores per poder-te servar. Ens honora la teva presència. Benvinguda Laia!

Lliures

2010-09-20T14:34:00.001-07:00

Avui hem jugat amb les formigues. I des de la mateixa visió intacta de la meva infantesa, he reviscut els moments que em regala la meva filla, tan bella, tan fada, tan Berta.

(Il·lustració de Ceccoli)

Febleses

2010-09-10T11:10:00.000-07:00

En el plexe solar m'ha brotat una petita llavor de voluntat,
que germina quan s'aturen els rellotges.
A cada fulla que treu m'allibero de les llamineres temptacions d'equivocar-me
i ausentar-me de la vida.
M'he promès regar-te,
donar-te llum,
aferrada a la confiança cega d'actuar amb amor i respecte,
però encara sento molt arrelat l'esclavatge de les passions,
que m'oprimeix l'estòmac intentant digerir els vidres trencats.

Sensibilitat barroca

2010-09-08T00:45:00.000-07:00

Pur de cor,

mirant-me amb tota l'ànima,

intens,

fins la mort.

Tan sols quan jo sigui pura de cor,

quan miri des de l'ànima,

intensa,

fins la mort.

Serà en aquest instant perfecte

que s'obrirà la porta

i estarà allà esperant per besar-me

des de fa tant de temps,

des de fa tantes vides,

i acariciarà suament els meus dits,

perquè el pugui recordar des de la memòria del tacte.

Viurem amb les mans entrellaçades

sobre un gran llit de llençols de cotó blanc,

i cada matí quan despertem

veurem els arbres florits.

Respirarem junts,

eterns,

bessons,

brillants.

En els nenúfars

2010-09-06T13:33:00.000-07:00

Pors que suren i desapareixen en flor. Inspiracions de llibertat.

Fusió

2010-09-05T13:39:00.000-07:00

Neix de les meves entranyes una pulsió salvatge per enfonsar les mans a la terra. Em lliuro empesa pels instints folls fins trobar el meu lloc. M'arrelo ferma i afamada d'orígens, i m'endinso profundament, fins reverenciar l'escalfor de Gaia, que em fa sentir nodrida com el fetus servat al ventre de la mare.

(Pintura: Miquel Barceló)

Amor de contraban

2010-09-02T04:31:00.000-07:00

Aquella mirada curiosa insisteix en atrapar la felicitat dels meus orgasmes,
sobrevinguts del vol de les papallones entre les cames.

Aquells ulls em repten a plaers farcits de desig,
a calfreds marinats de fresses i cadències dolçament esperades.

Aquelles mans s'enamoren sense remei de la pell de l'altre, i em revelen el somni amagat d'aferrar-se a les natges per embranzir coits irreals.

No sé quan arribaran les besades i podrem ser incorrectes.
No sé quan podrem rodar en terra i oblidar-nos del món.
Els cossos no saben de moral, disfruten i prou.

(Fotografia: http://www.kallegustafsson.com/)

Impossibles esdevinguts

2010-08-26T03:14:00.000-07:00

Encontres de lluna plena i sol naixent sota mirades malva
[miracles astrals]

Dolça essència

2010-08-22T12:52:00.000-07:00

Invento conjurs de tendresa
quan el meu cor batega
l'enyorança d'una abraçada, que em vetlli l'espatlla
abans de quedar-me dormida.

Faig l'amor amb l'aigua,
que s'endinsa en mi
com la pluja a la terra,
però no puc deixar de desitjar
aquells braços que em bressolen,
si per ventura trobem suspensions
intermitents.

He trobat una drecera que olora a carícies de vainilla...

Enlairant-me

2010-08-16T00:11:00.000-07:00

Giragonses concèntriques
sobre gorges profundes
empaiten l'alegria del Ser.
He pouat amor de nin,
amor d'amors.

Llum
Llum
Llum

Despertars menorquins

2010-08-10T02:44:00.000-07:00

Passejo sa meua felicitat en velo només despertar,
i ses carbasses em sorprenen pel camí
amb ses seues formes impensables.
Es castell m'espera somiós,
i fa un badall al contemplar el meu somriure,
ses meues mans frissen d'acariciar el vent,
dansen embriagades d'amor,
sense cap altre pretext que l'experiència d'aquells instants de pau.

Expressions d'ànima insular

2010-08-05T03:13:00.000-07:00

De genolls t'esper com una estàtua de fang,
amb sa caixeta dels deliris en ses mans,
on he desat un esguard de reüll
que et parli de jo, i de les candeles
que fan tentines quan esbufega sa meua impaciència.

Sento les ganes de volar dels aucells,
i pels matins m'adono que les ales m'han crescut dos pams.
Mentre conto les hores de calors asfixiants
enfilo complicitats denses per guarnir-me
amb un collaret l'escot.

Una estrabada inesperada m'arranca sa joia,

que esclata en mil temptacions escampades pels darrers racons de sota el llit.

Al fosquet, les libèlules s'estimen al lliure albir...